La Jacqueline treballa a un museu de Barcelona, té 26 anys i la seva vida és molt monòtona. Viu amb la seva parella des de fa quatre anys, ell no treballa i no ho intenta. En resum, porten una vida molt tòxica (junts només beuen, tenen sexe i discuteixen) i la Jacqueline se sent culpable de la vida que porta, però no es vol desfer d’ella perquè està còmoda.

​

Un dia, mentre prepara una exposició, li presenten a la nova becària, la Dafne. Durant la seva estada al museu, la Jacqueline comença a sentir-se escoltada i rep molt carinyo de la Dafne, que és una jove molt disposada i valora la llibertat.

 

La Jacqueline no deixa de somiar amb ella, tant quan dorm com quan treballen juntes, imagina moments especials al seu costat, però un altre sentiment neix en ella: “M’he enamorat o només sento amistat? No ho crec, sempre m’han agradat els homes. Què pensarà la meva família? Què farà el Marc sense mi?” Negació. Té un enfrontament amb el seu cor i s’odia a si mateixa.

 

Finalment, la Jacqueline decideix donar el pas, fer la maleta i expressar els seus sentiments a la Dafne. En fer-ho, les dues s’esvaeixen en l’espai sorgint una explosió de color.